Les dents de llet tenen moltes funcions, entre les quals cal destacar la masticació i la deglució dels aliments, és a dir, ajuden a poder empassar correctament.
Una altra de les seves funcions és la de servir com a guia per a les dents permanents. Quan una dent de llet comença a moure’s, vol dir que la dent permanent està reabsorbint la seva arrel des de baix i s’està “menjant”, el que li servirà com a guia per saber el camí que ha de seguir.
Normalment aquest procés es dóna en les últimes fases de formació del germen de la dent permanent, provocant que hi hagi un afluixament del temporal i que, finalment, caigui per si sol. És veritat que l’edat de sortida i caiguda té un patró d’edat cronològica, però sempre hi ha casos precoços i d’altres que tarden més. Aquests últims solen ser la principal causa de visita a la clínica.
A vegades la caiguda de les primeres dents fa una mica de por als més petits, ja que solen preguntar si fa mal o molesta, i de nosaltres depèn, com a cuidadors, reconfortar-los i explicar que pot sentir algunes molèsties mentre la dent “balla” en mossegar alguns aliments, però que la caiguda, normalment, no fa mal.
Per accelerar el procés de caiguda, si aquesta situació és molesta pel nen o la nena, podem ensenyar-li tècniques com la de moure, amb les mans ben netes, la dent amb els dits o embolicats en una gasa. Si no, també pot menjar algun tipus d’aliment una mica més dur, com ara una poma. És suficient empènyer una mica cap a dins i suaument cap a fora. Fins i tot els cuidadors poden ajudar. En cap cas parlem d’obligar, ni de fer-ho nosaltres mateixos, sinó d’oferir-ho com a alternativa per si ells no s’atreveixen.
En altres casos, les dents permanents venen en mala posició o en un lloc diferent del la dent temporal que substituiria en l’arcada dental, provocant que no es reabsorbeixi bé l’arrel de la dent temporal i que no s’afluixi prou com per a caure sol. És en aquests casos on intervé el dentista realitzant l’extracció simple, per deixar l’arc en condicions i així puguin erupcionar les definitives. Per tal que aquesta situació sigui el menys traumàtica possible, és important que existeixi una relació de confiança entre el nen o nena i el dentista i que s’adapti bé a les necessitats de cada pacient.
Per últim, existeixen casos on les dents temporal no arriben a caure perquè simplement no existeix la dent definitiva. Aleshores, aquesta no exerceix la pressió necessària per reabsorbir l’arrel i que caigui. És una patologia força comuna i sol tenir causes genètiques i hereditàries. En aquests casos no se sol fer l’extracció.
A la taula següent podreu trobar una pauta de sortida i exfoliació de les dents de llet o temporals, perquè pugueu tenir una idea de la cronologia.
